EL PRIMER ESTEL

 

 

 

 

Dolce e chiara e la notte e senza vento.

 

G. LEOPARDI

 

 

Al fons de tot es dreça una muntanya

prometedora, el dia ja finit.

És bo no tenir sempre el que volem

i bastir una cabana d'esperances:

així, per l'entrellum, el primer estel

fulgura net, silenciós incita,

sense fer mal, a un goig que no turmenta

que sigui breu; sabem que en esvair-se

serà tot lluminària el firmament.

No em puc, doncs, plànyer de la meva sort; 

aquí m'estic ple de pressentiment

d'una vida auroral sempre futura

que és ara sols nit clara sense vent.

 

Joan Vinyoli