LA LLAMA

 

-Segles ha que en el difícil

caminal d’uns roquissers,

perquè som fortes i llestes

ens carreguen els neulers.

 

Amb el camell se’ns compara

i ens exploten i ho sofrim;

xiques i tot, no fem riure,

perquè de gep, no en tenim.

 

Redrecem les orelletes

i traiem foc pels queixals

si un badoc ens anomena

les llanudes dels cimals.

 

Que n’hem vistes de misèries,

Abocant-nos als abims!

I nosaltres, tira, tira: 

nosaltres, anem pels cims.

 

             

        Josep Carner, Bestiari