Con un 6 y un 4: FEMINITAT. DONES DE REVISTA

Recentment hem tingut la polèmica de l’autobús transfòbic que lluïa la frase: “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás sinéndolo”. Això va generar una evident oposició per part del col·lectiu TRANS i simpatitzants, però en realitat afecta tota la població, sigui o no del col·lectiu LGTBI. De fet evidencia que la nostra societat patriarcal associa un gènere per cada sexe “si naces hombre, eres hombre”... No! com deia Simone de Beauvoir: “una dona no neix, es fa” i és que l’educació ens ensenya a prendre decisions, a ser lliures, però sempre dins uns límits raonables (d’aquí la perversió de la paraula llibertat) a través de la repetició, d’uns patrons per a ells i uns altres per a elles.

 

 

La casa, l’escola i els mitjans de comunicació transmeten, sovint de manera inconscient, el que consideren normal i, dins d’aquesta normalitat hi ha la manera d’actuar com a dona: dòcil, simpàtica, riallera, tonteta... i una altra com a home: fort, dominant, seriós, intel·ligent... i, per tant, condicionen a l’home a prendre una posició de poder i a la dona una posició de submissió. Fins i tot, hi ha un exercici de violència física, i no em refereixo a la violència masclista, que és repulsiva, sinó a una violència exercida des de les dones cap a elles mateixes i promoguda pels mitjans de comunicació. Parlo de la depilació, dels trastorns alimentaris (o dietes, passar gana), de l’ús de talons que destrossen l’esquena, l’ús de tints químics pels cabells, maquillatge que no deixa transpirar la pell, etc, etc. I el pitjor de tot és que a les societats occidentals es fa en nom de la llibertat individual, de voler estar guapa per una mateixa. Ni una merda! Qui o què ha determinat el retrat de la bellesa?