facin les seves apostes

 

Repartim les cartes i a jugar! Cadascú té una mà, si no vols jugar et fots, hi estàs obligat, així és la vida... Hi ha qui diu que les cartes es poden canviar, que tens les que et mereixes, això sí, ho van començar a dir els que tenien les cartes altes i dos asos sota la màniga... Han acabat convencent a alguns pringats que se’ls creuen i els mantenen al poder, perquè les grans cartes tenen el monopoli de la moral, de la normalització del pensament, el monopoli de la violència (per si de cas) i, per suposat, el monopoli econòmic: són relacions de forces que es mantenen a sí mateixes al cim... I, és clar, tenen la barra de dir: facin les seves apostes!