CANSONETA LEU E PLANA

que sóc que no sóc la veïna
que sóc que no sóc una estranya

que ploc que no ploc: pedregada!

que faig i desfaig la corranda



que sóc que no sóc una espina

que sóc que no sóc maltempsada

que·t faig que no·t faig mala cara

que ho dic tot que no dic paraula



que sóc que no sóc que m’oblid

que corro més lluny que l’speed
que callo i em menjo el desig

que calla i enfonya’l al pit



que visc que no visc lluny d’aquí

que caic que no caic terra endins

que tot es confon: déus i nits

que vinc com l’speed ja t’ho he dit



que sóc que no sóc un morter

que pans i porrons i alegria

que·m giro i de cop fot mal temps

que calla collons i fes via



que sóc que no sóc camí ral

que sóc que no sóc tramuntana

que pugis amb mi al darrer cim

que pugis amb mi fins l’albada

 

 

Maria Cabrera i Callís

[La matinada clara, 2009]