LA SANTA NEGRA

Fa una plujeta d’estiu cridanera. De les teulades en cauen escurçons que fan molt de soroll. Un clec, clec que et fa aixecar el cap. I tu tota beneita mires cap amunt i deixes que t’entrin dins els ulls. Obres la boca i te’ls empasses. Camines aguantant aquesta posició. Aquesta processó. Cap enlaire, boca oberta i ulls molt negres. Al final del carrer uns nens xisclen en veure’t:

 


T’has tornat ben fosca!

T’has empassat tota la pluja!

Tots els escurçons volen mal i ara dins teu hi neix alguna cosa.

Posseïda per la plaga en seràs la solució.

 

 

                                                                   Raquel Santanera