altres obres I PROJECTES

(2017) He tingut el plaer de participar al projecte "Parelles Artístiques" d'enguany. Aquesta n'ha estat l'obra resultant. Per a més informació: parelles artístiques. 

(2016)

(2016)

(2014)

(2014)

(2013) La marioneta pensa, s’expressa; ella creu que ho fa amb total llibertat, creu que ha rebut una educació que li permet fer-ho, creu que té totes les oportunitats que ella mateixa es guanyi treballant, creu que així podrà aconseguir el que vulgui i, de totes maneres, creu que té un món interior enriquidor, que si alguna cosa fallés, si no s’esforcés prou, és prou intel·ligent per ser feliç, per pensar el que vulgui i obrar en conseqüència. Creu que els seus moviments no estan dirigits.

Però un dia veu els fils, comença a seguir-los, però no aconsegueix veure’n el final, no acaba de veure qui o què els mou, però decideix que, encara que li suposi un sofriment, encara que hagi de lluitar per aconseguir-ho, no vol seguir amb aquest lligam que la domina.

( 2012) Durant el mercat cultural de la Garriga (setembre 2012), mentre exposava algunes obres a la Plaça de l'Església, vaig posar unes lletres al terra, la gent podia triar-ne una i tirar-se una fotografia assegut en una cadira. D'aquesta manera vaig simular una manipulació, utilitzant la seva bona fe i realitzant un missatge encobert amb lletres fetes amb marques comercials i evidenciant la pròpia manipulació d'aquestes. Més tard vaig penjar les fotografies al carrer perquè la gent pogués observar el fet.

(2012)

(2011)

(2011)

EL BOSC

Entenc el bosc com un espai natural, en contraposició a la ciutat i, per tant, en contraposició amb tot el que comporta aquest tipus de vida. El bosc respira, és un lloc per descansar mentre es camina, per trobar-se amb un mateix mentre es desprèn d’allò problemàtic del pensament urbà.
Terreny de  ciclistes, de corredors, de caminants i, fins i tot, d’observadors és de tots ells i de ningú. El bosc, per tothom, però amb respecte, aquest espai s’ha de cuidar, de venerar i, sobretot estimar. 
Amb aquesta obra pretenc transmetre aquest sentiment cap al bosc, un sentiment que va lligat a una manera de fer, de pensar i reflexionar, que converteix el bosc en espai d’aquesta reflexió. 

EL MANDALA

Un mandala és un tipus de ritual budista fet de sorres de colors que, un cop efectuat, el col·loquen perquè el vent s’endugui la sorra, perquè es destrueixi i retorni al no-res, és una pràctica totalment efímera. Pels budistes és una de les maneres per aproximar-se al nirvana a través de l’autoreflexió i el coneixement d’un mateix. 

Generalment els mandales representen formes del cosmos dibuixades amb formes geomètriques molt precises. Normalment trobem un perímetre extern quadrat amb una circumferència al centre. Dins aquesta circumferència hi ha un altre quadrat que senyala les quatre portes encarades als quatre punts cardinals (verd pel nord, groc pel sud, blanc per l’est i vermell per l’oest). A la part central hi trobem alguna deïtat amb la flor del lotus encapçalant-la.
El mandala com a símbol em va semblar molt interessant. Me’l vaig apropiar per l’obra sense cap sentit religiós, el que em va interessar va ser el seu caràcter efímer i el convit a l’autoreflexió de l’espectador i, evidentment, de mi mateixa. 

(2010)

(2010)

(2010)

(2010)

(2010)