ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO ECO

CAT: Aquesta obra se centra en l’efecte i la relació entre el mode de producció capitalista i el medi ambient; exemplificada amb la posidònia teixida amb tècnica de cistelleria i la corda extreta d’una xarxa de pescador i teixida amb la tècnica de macramé.

La posidònia és la responsable de la neteja de bona part de l’aire que respirem (cada m² de prat, allibera entre 5 i 20 litres al dia d’oxigen, és a dir, a les zones mediterrànies, podríem afirmar que el 50% de l’oxigen que respirem prové de la posidònia). A més, té molts altres beneficis com promoure la biodiversitat, filtrar l’aigua, fixació de sediments, amortització d’onatge, etc. Tot i aquests avantatges que ens aporta, actualment s’està veient molt afectada per l’activitat humana (ancoratge continuat d’embarcacions, evacuació d’aigües contaminades al mar, pesca d’arrossegament, instal·lacions portuàries i obres costeres, canvi climàtic, espècies invasores, etc.).

En una sortida de platja, vaig trobar-me una xarxa de pescador enredada en una roca, amb ajuda i molta paciència vàrem aconseguir desencallar-la i treure-la del mar. La intenció era llençar-la en algun contenidor proper, però  llavors vaig intuir que seria interessant aprofitar-la en alguna obra, què millor per parlar d’una problemàtica ecologista que un objecte fruit d’aquesta acció contaminant/irrespectuosa? En aquest cas, a més, la xarxa de pescador es manté en el context marítim de la posidònia i serveix per exemplificar la intervenció de l’ésser humà a la natura. Estableix un lligam de relació dialèctica entre posidònia (natura/O₂) i xarxa (mode de producció capitalista/CO₂). 

El pulmó de posidònia està fet amb tècnica de cistelleria i la tràquea de xarxa de pescador amb tècnica de macramé. L’ús de materials no usuals però tramats amb tècniques tradicionals, em permet una experimentació continguda que barreja coneixement ancestral amb quelcom del tot desconegut i que posa en entredit el material utilitzat, descontextualitzant-lo del seu entorn original, però sense deixar que perdi el seu significat primigeni. Ambdues tècniques tenen milers d’anys d’història, si bé la cistelleria es remunta molt més enllà que el macramé pròpiament dit; l’ús de nusos (primer per qüestions funcionals i després per objectes decoratius) també és prehistòric. A més, el macramé és una tècnica que ha estat utilitzada per dones, considerada una manualitat (per sota d’artesania) i, per tant, el seu ús en una obra artística, no deixa de ser una reivindicació d’aquestes pràctiques com a vàlides i no menys importants que d’altres que efectuaven homes.

ENG: This work focuses on the effect and relationship between the capitalist mode of production and the environment; exemplified by the Posidonia oceànica (Neptune grass) woven using the basketry technique and the rope taken from a fisherman's net and woven using the macramé technique.

Posidonia oceànica is responsible for cleaning much of the air we breathe (each m² of meadow releases between 5 and 20 litres of oxygen per day, so in Mediterranean areas, we could say that 50% of the oxygen we breathe comes from Neptune grass). In addition, it has many other benefits such as promoting biodiversity, filtering water, fixing sediments, dampening waves, etc. Despite these advantages it brings us, it is currently being greatly affected by human activity (continuous anchoring of boats, evacuation of polluted waters to the sea, trawling, port facilities and coastal works, climate change, invasive species, etc.).

On a hang out at the beach, I found a fishing net tangled in a rock, with help and a lot of patience we managed to dislodge it and remove it from the sea. The intention was to throw it in a nearby container, but then I sensed that it would be interesting to use it in some art work, what better way to talk about an ecological problem than an object resulting from this polluting/disrespectful action? In this case, moreover, the fisherman's net is kept in the maritime context of Posidonia and serves to exemplify the intervention of humans in nature. It establishes a link of dialectical relationship between Neptune grass (nature/O₂) and network (capitalist mode of production/CO₂).

The Posidonia oceànica lung is made with basketry technique and the fisherman's net trachea with macrame technique. The use of unusual materials but woven with traditional techniques allows me a contained experimentation that mixes ancestral knowledge with something completely unknown and that calls into question the material used, decontextualizing it from its original environment, but without letting it lose its original meaning. Both techniques have thousands of years of history, although basketry goes back much further than macrame itself; the use of knots (first for functional matters and then for decorative objects) is also prehistoric. In addition, macrame is a technique that has been used by women, considered a handcraft (below than a professional artisanal work) and, therefore, its use in an artistic work, is still a vindication of these practices as valid and no less important than others carried out by men. 

CAS: Esta obra se centra en el efecto y la relación entre el modo de producción capitalista y el medio ambiente; ejemplificada con la posidonia tejida con técnica de cestería y la cuerda extraída de una red de pescador y tejida con la técnica de macramé.

La posidonia es la responsable de la limpieza de buena parte del aire que respiramos (cada m² de prado, libera entre 5 y 20 litros al día de oxígeno, es decir, en las zonas mediterráneas, podríamos afirmar que el 50% del oxígeno que respiramos proviene de la posidonia). Además, tiene otros muchos beneficios como promover la biodiversidad, filtrar el agua, fijación de sedimentos, amortización de oleaje, etc. A pesar de estas ventajas que nos aporta, actualmente se está viendo muy afectada por la actividad humana (anclaje continuado de embarcaciones, evacuación de aguas contaminadas en el mar, pesca de arrastre, instalaciones portuarias y obras costeras, cambio climático, especies invasoras, etc.).

En una salida a la playa, me encontré con una red de pescador enredada en una roca, con ayuda y mucha paciencia conseguimos desencallarla y sacarla del mar. La intención era lanzarla en algún contenedor cercano, pero entonces intuí que sería interesante aprovecharla en alguna obra, ¿qué mejor para hablar de una problemática ecologista que un objeto fruto de esta acción contaminante/irrespetuosa? En este caso, además, la red de pescador se mantiene en el contexto marítimo de la posidonia y sirve para ejemplificar la intervención del ser humano en la naturaleza. Establece un vínculo de relación dialéctica entre posidonia (naturaleza/O₂) y red (modo de producción capitalista/CO₂).

El pulmón de posidonia está hecho con técnica de cestería y la tráquea de red de pescador con técnica de macramé. El uso de materiales no usuales pero tramados con técnicas tradicionales, me permite una experimentación contenida que mezcla conocimiento ancestral con algo del todo desconocido y que pone en entredicho el material utilizado, descontextualizándolo de su entorno original, pero sin dejar que pierda su significado primigenio. Ambas técnicas tienen miles de años de historia, si bien la cestería se remonta mucho más allá que el macramé propiamente dicho; el uso de nudos (primero por cuestiones funcionales y después por objetos decorativos) también es prehistórico. Además, el macramé es una técnica que ha sido utilizada por mujeres, considerada una manualidad (por debajo de artesanía) y, por tanto, su uso en una obra artística, no deja de ser una reivindicación de estas prácticas como válidas y no menos importantes que otras que efectuaban hombres.

CAT: Aquesta sèrie constitueix un estudi de materials i relacions conceptuals entre la posidònia i el seu entorn (l’espai on viu, l’aire (O₂) i l’acció humana). Dita planta marina s’està veient molt afectada per l’activitat humana i, curiosament, és la responsable de la neteja de bona part de l’aire que respirem (cada m² allibera entre 5 i 20 litres al dia d’oxigen). A més, té molts d’altres beneficis com promoure la biodiversitat, filtrar l’aigua, fixaR de sediments, amortitzar l’onatge, etc.

Cinc pulmons brodats i posidònia descansen sobre retalls de teles, remetent directament a la necessitat d’obrar diferent, reutilitzant i reciclant; a la vegada ens transporta a tècniques tradicionals sovint dominades per la feminitat com seria el patchwork, de la mateixa manera, els pulmons, estan brodats amb fil de lli.

ENG: This series constitutes a study of materials and conceptual relationships between poseidonia and its environment (the space in which it lives, the air (O₂) and human action). This marine plant is being greatly affected by human activity and, curiously, it is responsible for cleaning a good part of the air we breathe (each m² releases between 5 and 20 liters of oxygen a day, and it also has many other benefits such as promoting biodiversity, filtering water, sediment fixating, wave amortizating, etc.

Five embroidered lungs and poseidonia rest on fabric cutouts, directly referring to the need to act differently, reusing and recycling; at de same time, it transports us to traditional techniques often dominated by feminity, such as patchwork, in the same way, the lungs are embroidered with linen thread.

CAS: Esta serie constituye un estudio de materiales y relaciones conceptuales entre la posidonia y su entorno (el espacio en el que vive, el aire (O₂) y la acción humana). Dicha planta marina se está viendo muy afectada por la actividad humana y, curiosamente, es la responsable de la limpieza de buena parte del aire que respiramos (cada m² libera entre 5 y 20 litros al día de oxígeno). Además, tiene otros muchos beneficios como promover la biodiversidad, filtrar el agua, fijar sedimentos, amortiza oleaje, etc.

Cinco pulmones bordados y posidonia descansan sobre recortes de telas, remitiendo directamente a la necesidad de obrar diferente, reutilizando y reciclando; a su vez nos transporta a técnicas tradicionales a menudo dominadas por la feminidad como sería el patchwork, del mismo modo, los pulmones, están bordados con hilo de lino. 

"En el programa del capitalismo figura la mercantilización creciente del ser humano y de sus capacidades inventivas y artísticas, de la salud, de la educación, de las riquezas ofrecidas por la naturaleza, de la cultura y de la política. De todo. Eso produce simultáneamente la triple destrucción del individuo, de la naturaleza y de los pueblos enteros. Los ámbitos que ilustran la amplitud de la amenaza que tales destrucciones han alcanzadoo hoy, no pueden separarse unos de otros; están interconectados por la misma lógica de la acumulación." 

Samir Amin

CAT: Viatge forçat és una al·legoria de la destrucció, la mala gestió, etc. dels recursos naturals per part de l’acció de l’ésser humà dins del sistema capitalista. Aquest vídeo és el testimoni d'una performance realitzada, encara que amb una forta manipulació postproductiva, que ajuda a expressar les sensacions buscades, així que tot està enregistrat en una sola presa i té un caràcter espontani.

L´obra explica un viatge des del bosc fins a la ciutat passant per la via del tren. Al llarg del camí, l'arbre personificat anirà malmetent-se i agafant una actitud poruga, d'estrès incontrolable, tot plegat com un procés lent cap a l'autodestrucció per acabar desplomant-se davant del Banc Central de Crèdit de Barcelona.

Tècnica/technique/técnica: vídeo-art/video-art/vídeo-arte

Durada/duration/ duración: 14 minuts/minutes/minutos 11 segons/seconds/segundos  

Any/year/año: 2012

ENG: Forced Voyage is an allegory for destruction, mismanagement, etc. of natural resources by human action within the capitalist system. This video is the testimony of a performance carried out, although with a strong post-production manipulation, which helps to express the sensations sought, so everything is recorded in a single take and has a spontaneous character.

The work explains a journey from the forest to the city passing through the train track. Along the way, the personified tree will be damaged and take on a fearful attitude, uncontrollable stress, all as a slow process towards self-destruction to end up collapsing in front of the Central Credit Bank of Barcelona.

CAS: Viaje forzado es una alegoría de la destrucción, mala gestión, etc. de los recursos naturales por parte de la acción del ser humano dentro del sistema capitalista. Este vídeo es el testimonio de una performance realizada, aunque con una fuerte manipulación pos-productiva, que ayuda a expresar las sensaciones buscadas, así que todo está grabado en una sola toma y tiene un carácter espontáneo.

La obra explica un viaje desde el bosque hasta la ciudad pasando por la vía del tren. A lo largo del camino, el árbol personificado irá dañándose y cogiendo una actitud miedosa, de estrés incontrolable, todo ello como un proceso lento hacia la autodestrucción para terminar desplomándose delante del Banco Central de Crédito de Barcelona.

CAT:  (2012) I tot allò que tocava ho deformava, convertint-ho en metall artificial emmotllat al seu cos, a la seva forma, a les seves necessitats supèrflues. Tots els seus actes esdevenien suïcides, intentant destrossar la seva única possible llar: cobria la terra per ofegar-la, no deixant-la respirar, deixant l’aire i el mar inhabitables i construint, sense parar, tot a la seva mida fent veure que així assoliria la felicitat. És així com actuava la mà de l’home. 

ENG:  ( 2012) And everything he touched he deformed, turning it into artificial metal molded to his body, to his form, to his superfluous needs. All his acts became suicidal, trying to destroy his only possible home: he covered the earth to suffocate it, not letting it breathe, leaving the air and the sea uninhabitable and building, without stopping, everything to his size pretending that thus he would attain happiness. This is how the hand of man acted.

CAS: (2012) Y todo lo que tocaba lo deformaba, convirtiéndolo en metal artificial amoldado a su cuerpo, a su forma, a sus necesidades superfluas. Todos sus actos se convertían en suicidas, intentando destrozar su único posible hogar: cubría la tierra para ahogarla, no dejándola respirar, dejando el aire y el mar inhabitables y construyendo, sin cesar, todo a su medida haciendo ver que así lograría la felicidad. Así actuaba la mano del hombre.